Nit de Hardcore i punk al Velòdrom
Dissabte 16 de maig – 22h – Taquilla a 6€
La Llançadora organitza un cop més un petit festival al Velòdrom, aquest cop vol recuperar un moviment musical que corria per la ciutat a principis dels anys 90 ; el hardcore.
Un dels grups referència de la ciutat en aquells anys, eren els Xmilk. Tenint en compte que estan tocant per totes les rodalies del pais hem decidit oferir-los la possibilitat de tocar a casa, allà on van néixer, allà on van començar a crear els primers acords i crits.
Ells faran d’amfitrions a dos grans bandes més del moviment actual; Hurricäde (Girona) i The Wax (Navarcles)
Xmilk
En febrero del 95 la primera actuación en La Farga de Sant Cugat, entre curas y corbatas, teñidos hasta las cejas y diciendo las cosas por su nombre, cosa que tuvo sus consecuencias en las notas de fin de curso. A finales de ese mismo año Jordi les ofrece su sello, el respetado ciclón de Bcore, para editar los temas de su demo, grabada con Xavi Vidal y Berni Mora en La Fundació de Sabadell.
En abril del 96 entra Dani en el lugar de Àlex y se compone el minicd Function. En julio del mismo año Joan se va a Inglaterra y le substituye Manel. Con este nuevo panorama se graba Function en los estudios Locate 0 de Xavi Navarro del Carreró de les Carolines de Barcelona, y en octubre se edita en formato cd por Fragment y Bcore. Juanji y Jordi se unen para dar a luz el primer cd. En diciembre lo presentan en Garatge, y en julio del 97 crean la primera gira de un grupo hardcore con la única y primordial intención de comer bien, la Eat Well Tour con Mr. Pri a la cabeza.
Hurricäde
Hurricäde són 3 amics de Girona i rodalies (Gerard, Oskar i André) que porten tocant des del 2007. Durant aquests 8 anys de vida han editat una primera referència homònima (2008 – autoeditat), un EP anomenat Pariah’s Pharos (2011 – Saltamarges, Caleiah) i un LP (Anachronisms, 2014 – Saltamarges, Caleiah, Bridal Horse Records). Han fet més d’un centenar de concerts, la majoria a Catalunya, però també a Euskal Herria, Astúries, Cantàbria, Galícia, Madrid… i fins i tot a Itàlia i Holanda durant una gira l’any 2009.
El so d’hurricäde és una barreja de punk, post-hardcore i screamo, impossible d’encabir en una sola etiqueta ja que la principal premisa del grup és l’experimentació i la recerca de sonoritats pròpies. Això queda palès en fer l’escolta dels tres treballs editats fins al moment, on es pot observar una evolució constant, fugint dels patrons més convencionals i de les cançons amb estructures “rodones”. Els seus trets més característics són una base rítmica de baix i bateria potent i visceral, que no defuig dels canvis de tempo i/o compàs, un so de guitarra amb poca distorsió però amb moltes dissonàncies, i una veu estripada que fa honor a les seves influències més screameres.
Els directes d’hurricáde són curts però d’una intensitat altíssima, vivint al màxim cada segon que passen sobre l’escenari i parant el temps just per agafar aire i afinar.
La Llançadora 